Joan Garí
15/07/2025 21:29
«Besalduch ha recuperat la fórmula del llegendari vi Carló. El Carló o Carlón, que pren el seu nom del port de Benicarló, per on s’exportava majoritàriament.»
Producte de la meua curiositat culinària (de tastaolletes impenitent), l’altre dia vaig tindre l’ocasió de visitar el celler que Josep Maria Besalduch ha muntat en l’edifici que va ser la seu de la Cooperativa Agrícola Sant Isidre de Sant Mateu. Hi vam dinar opíparament (vaig fer la crònica oportuna per a l’Almanaque Gastronómico) i Josep Maria em va contar la seua aventura.
Et pot interessar
Dona per La Veu del País Valencià i impulsa la comunicació en valencià!
L’eurodiputat de Compromís Vicent Marzà
“Al Parlament Europeu no hi ha espai per als qui volen glorificar Franco”
La diputada de Compromís al Congrés, Àgueda Micó | Eduardo Parra | EP
Micó: “Només donarem suport a un model de finançament just per als valencians”
El celler Besalduch & Valls, que s’ha organitzat a l’antic edifici de la Cooperativa, és una meravella que cal visitar. No només es menja molt bé al seu restaurant; també es pot tindre l’oportunitat de conéixer de primera mà el seu museu vinícola, al qual només li falta, si vens de lluny, poder sojornar. Però ja està tot previst: en breu començarà el projecte de construir habitacions subterrànies als antics trulls on es guardava el vi. Prompte l’experiència serà total: menjar, beure i dormir. Haurem d’estar atents al futur immediat.
Però ara voldria parlar del passat. Es dona la circumstància que Besalduch ha recuperat –a partir d’una botella conservada del preciat most original- la fórmula del llegendari vi Carló. El Carló o Carlón, que pren el seu nom del port de Benicarló, per on s’exportava majoritàriament, és una marca ancestral producte de les vinyes del Maestrat, que durant segles es va exportar a tot Europa. I ara, ha tornat.
Segons la informació que em proporciona el celler, el rei Jaume I va documentar donacions de vinyes àrabs als cristians en terres del Maestrat al segle XIII. Aquestes vinyes produïen vins molt densos, de color profund i alta graduació alcohòlica, característiques que definirien el Carló. Juntament amb la llana, el vi es va convertir en el principal motor econòmic per a l’Orde de Montesa, que va controlar i va dirigir la seua producció des de la seua seu a Sant Mateu fins al segle XVIII.
En 1370, el rei Pere II d’Aragó va reconèixer la importància econòmica del Carló i va alliberar d’impostos l’exportació d’aquest vi en els ports de la regió. Aquest fet reflecteix el valor que tenia el Carló no sols com a producte local, sinó també com a bé d’exportació.
Després d’un declivi durant el final de l’Edat mitjana, el Carló va ressorgir en l’època prerenaixentista, guanyant prestigi en ciutats com Florència. Era un vi de taula, fet principalment amb garnatxa blanca o negra. El seu nom es va consolidar com una marca comercial internacional, associada a la qualitat i tradició dels vins del Maestrat.
Contra la calor angoixant, mulla’t per La Veu: periodisme fresquet 100% en valencià.
Dona i agermana’t. Bonificable.
Durant els segles XVI, XVII i XVIII, el Carló va experimentar un gran auge comercial. En 1564, se’n van produir més de 70.000 hectolitres, xifra que testimonia la seua importància. Aquest vi va arribar a ser tan estimat com altres mostos famosos de l’època, com el Porto, l’Alacant i el Bordeus. De fet, en alguns casos, el Carló s’utilitzava per a enfortir vins de Bordeus, la qual cosa demostra la seua qualitat i potència.
En el segle XIX, el Carló es consumia en les millors taules d’Europa i Amèrica, tant a l’Argentina com a l’Uruguai. Se servia lleugerament diluït o amb gel, una pràctica que ressaltava el seu caràcter únic.
En 1834, se’n van exportar més de 40.000 hectolitres a destins com el Regne Unit, Amsterdam, Hamburg, Sant Petersburg, Livorno, el Brasil, els Estats Units i França.
Comerciants anglesos i irlandesos, com Beltrán White, van jugar un paper clau en la seua distribució. Beltrán White, instal·lat a Benicarló, va fer fortuna comercialitzant el Carló i es va casar amb la santmatevana Joaquina Montañés. En 1850, va adquirir una part de la finca del convent dels Dominics i les restes de l’antic Palau dels Mestres de Montesa de Sant Mateu. Joaquina Montañés va vendre posteriorment els terrenys on es va edificar la Cooperativa de Sant Mateu, actual Celler Besalduch & Valls.
A finals del segle XIX, les plagues de la fil·loxera i el míldiu van devastar les vinyes del Maestrat, acabant amb la producció del Carló. No obstant això, en els últims anys, el celler que esmentem ha liderat el renaixement d’aquest històric vi, amb l’assessorament tècnic de la Universitat Politècnica de València (UPV). Aquest esforç ha donat com a resultat un vi negre intens i aromàtic, elaborat amb un cupatge de garnatxa negra.
No cal dir que me’n vaig anar de Sant Mateu amb una ampolla del preciat líquid. Ara el compartiré amb els amics, com ha de ser.
https://www.diarilaveu.cat/opinio/laventura-del-vi-carlo-596906/?fbclid=IwY2xjawLq4iZleHRuA2FlbQIxMQABHjfZi0Zn2Tyd5mUHUEOvm8_3lIKVyXhw3Z7RnMO2z2g0kRnSPGDTaYsmzp3w_aem_0yxNDjdOEVKxVZKdT_ojSQ