Recuperar la memòria vitivinĂcola. Bodegues Besalduch, Valls & Bellmunt. Centre d’InterpretaciĂł del Vi de Sant Mateu
La localitat de Sant Mateu, al Baix Maestrat, Ă©s un d’aquells llocs en què els carrers del poble semblen haver-se aturat en una altra època. Malgrat que Sant Mateu Ă©s en l’actualitat una localitat dinĂ mica que tĂ© en el turisme un dels seus principals eixos de desenvolupament local, l’important patrimoni monumental i històric d’aquesta localitat –que va portar a la declaraciĂł de BĂ© d’InterĂ©s Cultural el seu conjunt històric i artĂstic– Ă©s capaç de traslladar el viatger, encara ara, a l’assossec d’altres èpoques.
Però Sant Mateu no només destaca pel seu patrimoni arquitectònic, el seu entorn natural o el seu oli. La que fins al segle XIX va ser la capital d’aquesta zona del Maestrat fou, a més, un important focus productor de vi, una activitat que en la dècada dels 70 es va perdre gairebé en la seua totalitat per la substitució del cultiu de la vinya pel de les oliveres que en l’actualitat defineixen el seu paisatge.
En aquest entorn privilegiat, fa just un any, s’inaugurava un celler i centre d’interpretaciĂł del vi, Bodegues Besalduch, Valls & Bellmunt, un centre que s’ubica a l’edifici rehabilitat de l’antiga cooperativa de Sant Mateu, al mateix lloc on no feia tants anys els viticultors de la zona portaven el seu raĂŻm per produir vins i caves, els primers –diuen– del territori valenciĂ . El Centre d’InterpretaciĂł del Vi de Sant Mateu Ă©s un projecte que sorgeix arran de la uniĂł en societat de tres projectes enològics de la provĂncia de CastellĂł: Bodegas de Cabanes; Bellmunt i Oliver Viticultors, i Besalduch Valls. Una iniciativa amb el doble objectiu de recuperar la tradiciĂł vitivinĂcola del poble i de convertir el centre en un nou espai per al turisme enològic i de qualitat.
Amb aquest objectiu s’ha recuperat l’edifici de la cooperativa, abandonat durant 30 anys. S’han restaurat els seus murs i les maquinà ries, però també se li ha tornat la seua funció primigènia, la de tornar a fer vi a partir del raïm produït per les vinyes de la finca de les Llomes, on treballen les varietats macabeu, ull de llebre, merlot, syrah, sauvignon blanc, moscatell, chardonnay, cabernet sauvignon i garnatxa negra.
La cooperativa de Sant Mateu fou durant anys el celler mĂ©s gran del territori valenciĂ , un edifici que fou construĂŻt a les primeries de la dècada dels 40 pels veĂŻns de la localitat. De l’edifici destaquen les magnĂfiques galeries restaurades i decorades amb una barreja entre tradiciĂł i contemporaneĂŻtat, aixĂ com els impressionants depòsits de vi. Depòsits subterranis i trulls, visitables en l’actualitat, que tenien capacitat per a produir 7 milions de litres de vi. Això sĂ, un vi jove, ja que no hi havia lloc (ni potser gust) per deixar madurar el vi en barrica, tal com ens explica Beatrice Roski, del departament de turisme de l’empresa. Uns depòsits per a la construcciĂł dels quals els veĂŻns de Sant Mateu s’organitzaven en torns, en jornades contĂnues, per construir-los amb la major rapidesa i aconseguir aixĂ la mĂ xima impermeabilitat.
Però en la rehabilitaciĂł de l’espai no s’ha recuperat nomĂ©s l’arquitectura de l’edifici, sinĂł que, a mĂ©s, s’ha classificat, netejat i restaurat la maquinĂ ria que omplia les galeries en desĂşs i que ens permeten ara acostar-nos a les formes com es treballava el vi: desrapadores, premses de tot tipus, embotelladores, benzineres, tractors, carros…, maquinĂ ries que veiem en Ăşs en els mateixos espais que transitem a travĂ©s de les fotografies que acompanyen els objectes en exposiciĂł i que han estat proporcionades per l’AssociaciĂł de Patrimoni FotogrĂ fic de Sant Mateu. Un fons etnològic del qual cal destacar l’arxiu administratiu de la cooperativa, localitzat tambĂ© durant la remodelaciĂł, on es conserva la col·lecciĂł d’etiquetes amb què es posava el vi de la cooperativa en el mercat, unes etiquetes que s’aniran recuperant amb els nous vins produĂŻts al celler. Uns nous vins que es poden tastar i adquirir en les visites i els tasts que el centre organitza entre els robusts murs que reprenen ara part de la història vitivinĂcola de la comarca.